LA FONA

                                              

La fona, en un principi, era una arma que empraven per a la cacera d'animals i per a la guerra. Entre les armes antigues, és una de les que combina precisió amb poder destructiu, efectiva contra persones -nues o protegides amb cuirasses- obres i naus. A l'edat antiga els ibers van utilitzar la fona i sobretot els balears eren temuts per la seva precisió. Molts d'aquests foners eren incorporats com a mercenaris en els exèrcits cartaginesos i romans.

Va ser una arma menyspreada pels cavallers; ja que el fet que fos barata i matés de lluny, la feia poc honorable als seus ulls, i només l'emprava la gent de condició senzilla.

Als pobles de pastors ha estat una eina quasi universal, i avui encara l'empren a diferents llocs del món per, amb el tir de fona, arreplegar el bestiar esquiu.

Ha estat, i és encara, una joguina entre els nois d'arreu del món, especialment en els ambients rurals. El joc per excel·lència és espantar els ocells que es volen menjar el gra, una pragmàtica combinació de feina i joc.

Passat el temps, la fona ha perdut les seves funcions primitives. Altres modalitats atlètiques com la javelina, el tir amb arc o diverses formes de lluita, mantenen viu el seu esperit en forma de disciplina esportiva. Actualment només a les illes Balears es manté aquest esperit esportiu amb la fona, ja que tenen una federació de tir amb fona i una competició reglada.

Una de les característiques culturals més evidents de la fona són els diferents noms que podem emprar quan ens referim a ella: fona, bassetja, mandró... Totes elles són sinònimes, igual de vàlides.

Els primers poblats neolítics apareixen a Orient Pròxim i una de les àrees de major importància en la fase de Neolític Ple, amb ús generalitzat de la ceràmica, és Anatolia (actual Turquia). El poblat de Catal Hüyük és un jaciment ben estudiat, corresponent a un poblat d'agricultors i pastors allà per el setè mil·lenni abans de Crist.
A l'interior de moltes d'aquests habitatges es han trobat espectaculars pintures murals, les més antigues en el seu gènere, representant animals, persones, dibuixos geomètrics, etc. En un d'aquests murals apareix, entre dos grans voltors, la figura d'un foner, segons s'aprecia en el fragment representat. És la primera figuració artística coneguda d'un home voltejant la fona. El traç irregular i poc precís es deu a la petita grandària de la figura, perdut en el conjunt del mural.

Una de les cites escrites més antigues en què es parla de la fona la trobam en un poema d'Homer, la Ilíada, escrit el s. IX aC:

..."havien anat fins a Troia, fiant dels seus arcs i'de les seves fones de llana d'ovella torçuda, i tirant sovint destrossaven les falanges teucres." Ilíada; rapsòdia tretzena "Batalla devora de les naus".

Un altre dels texts més antics en què s'anomena la fona és la Bíblia, al primer llibre de Samuel, escrit durant el s. VIII aC, on apareix el famós passatge del pastor David i el gegant filisteu Goliat:

..." i agafant el gaiató que sempre duia a la mà, trià del torrent cinc pedres ben llises, les posà dins la taleca de pastor que duia amb ell, agafà la fona a la mà i va anar a cercar el filisteu". 1 Samuel 17, 40.

..." va ficar la seva mà a la taleca i en va treure una pedra; va disparar-la amb la fona, i va ferir el front del filisteu, a on va quedar clavada, i va caure el filisteu sobre el seu rostre". 1 Samuel 17, 49.

En els relleus que decoraven els antics palaus mesopotàmics del segon i el primer mil·lenni abans de Crist, trobam els primers testimonis gràfics de la utilització de la fona per part d'aquests pobles. Vegem-ne dos exemples:

A Nínive, al palau de Senanquerib (669-629 aC), en un relleu que representa la conquesta de la ciutat cananea de Lakis, apareix un foner cananeu defensant la ciutat, amb una fona, des de dalt d'una torre. No oblidem el territori de Canaan, habitat pels jueus, els fenicis i els palestins, pobles amb tradició fonera mantinguda fins al temps actual.

El segon seria una làpida del palau d'Assurbanipal (669-631 aC), també a Nínive, on es represen­ten soldats assiris, alguns d'ells tirant amb una fona.

Barcelona / Catalunya/ Espanya

FONERS CATALANS

Desperta pedra!!